jueves, 11 de diciembre de 2008

LAX'N BUSTO - ARA


Ara si que sento el pas del temps vull anar depressa i ell va lent ara és quan em nego amb mi mateix cansat sempre de perdre el temps, i d'esperar D'esperar que arribi el moment i sempre pendent de perdre el tren desitjar creuar la porta i veure que per fi hem triat el mateix camí. Sé que amb tu podré somiar per sempre més fer-ho tot realitat no hi ha un racó en el meu planeta on pugui estar i deixar de pensar en tu. Ara que no et tinc al meu costat sento que m'han pres un tros de món ara és quan em perdo en la foscor ara que no hi ets no!! Ara és quan voldria despertar Ara és quan més et trobo a faltar Quan tinc por, quant més por em fa la por Quan et posa a prova el teu amor És difícil ser el mateix si tu no hi ets! Ara sí que sento el pas del temps Vull anar de pressa i ell va lent com un pres a la cel·la tancat Quant més a prop mes lluny ha anat, la llibertat Les onades tomben el vaixell en el que partir fora imprudent però saps que seguiré esperant el meu moment pacient valent sempre pendent, d'on bufa el vent Imagina un món a mida on el desig fos sempre realitat no hi ha un racó en el meu planeta on pugui estar i deixar de pensar en tu!

No hay comentarios: