''Diccionari per a ociosos'' Joan Fuster

LECTURA

L'opinió de Joan Fuster respecte la lectura, en el seu llibre ''Diccionari per a ociosos'' ens dona a entendre que sent que hi ha una por actual a agafar un llibre, i diu que la causa d'això deu ser una ''neurosi''.
Critica aquella gent que considerem culta i que defuig dels llibres recents amb ''l'excusa'' de que per entendre la literatura actual han d'haver comprès la literatura del pasat.

Jo opino que dificulta bastant la comprensió d'alguns textos actuals, no coneixer la literatura del pasat i aquest fet pot donar lloc a molts errors i malentessos.

Festes i celebracions populars

''El Ball de Diables del Vendrell és el grup de foc del qual es tenen referències històriques més antigues a la vila. Se'n té notícia de finals del segle XVI, tot i que hi ha referències, que no anomenen la població, d'un ball de Diables al Penedès al segle XIV. Més recentment va ser pioner en l'embranzida que va representar pels grups de cultura popular el retorn de la democràcia. ''


He consultat algunes de les pàgines web que proposa el llibre de Llengua Catalana i Literatura i he cercat informació sobre les festes del meu poble.
Trobo aquestes pàgines molt interesants ja que ens proporcionen la informació necessaria sobre les tradicions del poble on vivim i telefons de contacte per si estem interesats en formar part d'elles.
M'ha cridat l'atenció algunes festes concretes com per exemple el Ball de Diables, ja que sempre hi estic present i m'estic plantejant participar.
Penso que es molt important seguir mantenint viva la tradició per tal de no perdre les costums que estan vigents desde fa moltissims anys, i per això animo a les persones a que participin i s'involucrin en elles.


URL : http://www.festes.org/articles.php?id=77

LAX'N BUSTO - ARA

Ara si que sento el pas del temps vull anar depressa i ell va lent ara és quan em nego amb mi mateix cansat sempre de perdre el temps, i d'esperar D'esperar que arribi el moment i sempre pendent de perdre el tren desitjar creuar la porta i veure que per fi hem triat el mateix camí. Sé que amb tu podré somiar per sempre més fer-ho tot realitat no hi ha un racó en el meu planeta on pugui estar i deixar de pensar en tu. Ara que no et tinc al meu costat sento que m'han pres un tros de món ara és quan em perdo en la foscor ara que no hi ets no!! Ara és quan voldria despertar Ara és quan més et trobo a faltar Quan tinc por, quant més por em fa la por Quan et posa a prova el teu amor És difícil ser el mateix si tu no hi ets! Ara sí que sento el pas del temps Vull anar de pressa i ell va lent com un pres a la cel·la tancat Quant més a prop mes lluny ha anat, la llibertat Les onades tomben el vaixell en el que partir fora imprudent però saps que seguiré esperant el meu moment pacient valent sempre pendent, d'on bufa el vent Imagina un món a mida on el desig fos sempre realitat no hi ha un racó en el meu planeta on pugui estar i deixar de pensar en tu!

ELOGI DELS DINERS d'Anselm Turmeda

Comentari de text

Reconec que el primer que em va passar pel cap quan el profesor va demanar fer un comentari de text al blog, va ser que seria un desastre començant perquè es el primer que faig i no tinc ni la més remota idea de com fer-ho.

En aquest poema es remarca el poder absolut dels diners en tot moment.La capacitat del diners per aconseguir qualsevol proposta i per transformar a tot aquell que els poseeixi, superant tots els obstacles posibles.L'autor utilitza la ironía en tot el poema.Al llarg de tots els versos, ens va proporcionant informació de la seva finalitat, l'objectiu del que ell verdaderament vol expressar.
Si l'he interpretat correctament, si més no intenta expresar totalment el contrari del que ell exposa, es a dir que els diners no haurien de tindre tal poder sobre el món.

Discurs de Quim Monzó a la Fira del Llibre de Frankfurt

Discurs oral

Quim Monzó demostra clarament els seus amplis coneixements en el camp de l'escriptura, sembla un home amb molta capacitat i personalitat. Aquest, principalment escriu en llengua catalana encara que també té obres en castellà.

Quan vaig escoltar el seu discurs inaugural, em va cridar molt l'atenció la manera en que ho va fer, d'una manera tan diferent a la que hagués fet un escriptor qualsevol. En aquell mateix moment ja vaig deduir que no es tractaria d'un discurs normal i corrent. Un altre fet que va destacar va ser el seu esforç en reduir la velocitat a l'hora de parlar. Quim Monzó va dirigir-se d'una manera molt peculiar, fet que el va fer destacar durant tot el discurs. El text en principi s'adreçava a tot el públic que assistia a l'acte, però era massa difícil agradar a tothom ja que hi havia molta diversitat, així que d'alguna manera es va esforçar tan com va poder perquè tothom que estigues allà almenys pogués entendre tot el que ell volia expressar en aquell acte. Quim Monzó tal i com va dir al discurs, no havia fet mai un discurs i no sabia si en sabria fer un, per tant va decidir explicar un conte. A mi personalment em sembla una molt bona idea ja que es va poder moure en la seva especialitat.

Text

Monzó té un virtuosisme que li permet jugar desesperadament amb les paraules, i sap com introduir a cada moment alguna de les seves brillants bromes.

Opinió personal

Desprès d'escoltar aquest discurs puc dir que m'ha agradat bastant, ja que no es tractava del típic discurs avorrit i sentia curiositat per saber amb lo pròxim que em sorprendria. Sé que no només jo penso així i que molta gent prestarà atenció a qualsevol acte que ell protagonitzi.