Quim Monzó demostra clarament els seus amplis coneixements en el camp de l'escriptura, sembla un home amb molta capacitat i personalitat. Aquest, principalment escriu en llengua catalana encara que també té obres en castellà.
Quan vaig escoltar el seu discurs inaugural, em va cridar molt l'atenció la manera en que ho va fer, d'una manera tan diferent a la que hagués fet un escriptor qualsevol. En aquell mateix moment ja vaig deduir que no es tractaria d'un discurs normal i corrent. Un altre fet que va destacar va ser el seu esforç en reduir la velocitat a l'hora de parlar. Quim Monzó va dirigir-se d'una manera molt peculiar, fet que el va fer destacar durant tot el discurs. El text en principi s'adreçava a tot el públic que assistia a l'acte, però era massa difícil agradar a tothom ja que hi havia molta diversitat, així que d'alguna manera es va esforçar tan com va poder perquè tothom que estigues allà almenys pogués entendre tot el que ell volia expressar en aquell acte. Quim Monzó tal i com va dir al discurs, no havia fet mai un discurs i no sabia si en sabria fer un, per tant va decidir explicar un conte. A mi personalment em sembla una molt bona idea ja que es va poder moure en la seva especialitat.
Text
Monzó té un virtuosisme que li permet jugar desesperadament amb les paraules, i sap com introduir a cada moment alguna de les seves brillants bromes.
Opinió personal
Desprès d'escoltar aquest discurs puc dir que m'ha agradat bastant, ja que no es tractava del típic discurs avorrit i sentia curiositat per saber amb lo pròxim que em sorprendria. Sé que no només jo penso així i que molta gent prestarà atenció a qualsevol acte que ell protagonitzi.
